Casaments i tele per cable

Bona nit!!

Abans de començar l'entrada d'avui, vull dir que després d'uns dies de fer bondat, la meva crisis intestinal ja ha remès del tot. He decidit no tornar a menjar a "La cafeteria" ni a "La cantina" (jejeje) de la feina... el meu estòmac no és a prova de bomba!

Doncs aquesta setmana està siguent interessant a la feina, avui he fet una presentació davant de 18 persones i sembla que s'han enterat del que els he explicat... estava espantat perquè el meu anglés no és ni de lluny tant bo com el seu, però ha anat prou bé. :)

Després de la feina hem anat a sopar uns quants i hem estat parlant de molts temes. Entre ells un de molt recurrent per aquí: Els casaments.

Com que la majoria dels meus companys ronden la trentena, ja tots estan en edat de casar-se segons els cànons indis. Molts d'ells ténen casaments "arranjats" (gairebé és una traducció literal) pels quals, ja sigui via internet (a una pàgina de perfils), via anuncis al diari o per coneixences diverses, s'arregla el matrimoni dels fills entre dues families. També hi ha la verisó "love weddings" és a dir, casaments per amor, és la que seria la nostra versió (bé, en alguns casos jeje) pero aquests sembla que són menys aquí.

Bé, doncs els matrimonis "de conveniència" (no trobo una paraula més adient) són tot un món. Primer les families presenten els candidats (amb Currículum Vitae i tot!!!) i si passen la selecció llavors ténen una cita. També es pacta la dot que ha de pagar la família de la noia (aquí tenir una filla en edat de casar-se és una veritable ruïna....) M'han explicat el que val i al canvi seria com si nosaltres paguéssim com entre 100.000 i 300.000 EUR!! Una passada. I un cop casats la noia sol anar a viure a casa de la familia del noi, per tant la familia del noi també hi té vot al assumpte ja que si no es duen bé amb la noia i hi han de conviure... (també es pot arreglar i la familia de la noia fer una oferta econòmica perquè el noi vagi a viure amb la familia de la noia, enlloc del habitual) També ténen en compte la carta astral que fan a tots als nens quan néixen i que indica les edats propícies per casar-se, és a dir que si no et cases als 27 potser no tornes a tenir la oportunitat fins als 31. Jo penso: si ja ho tenim difícil nosaltres, sense tantes normes, no vull ni imaginar-me que deu ser orgnaitzar un casament aquí, ha de ser una feina a jornada completa!!

Canviant de tema, demà m'haig d'anar a registrar a la FRRO (una oficina on els extrangers que s'estaràn més de 3 mesos a l'Índia s'hi han d'inscriure en un plaç de 14 dies després d'arribar) Bé, per tots els països son 14 dies excepte per Paquistan que s'han de registrar a les 24 hores següents d'arribar; no es duen gaire bé els dos països, tot i ser veïns. Aquesta oficina és a la zona turística, a prop de Colaba, al sud de Mumbai, per tant demà hauré de matinar i fer 2 hores de cotxe per ser allà a la porta a les 10 del matí. La meva "jefa" aquí, m'ha dit que ella va estar-hi fent cua 6 hores!! El que us deia de la paciència...

Quan surti espero aprofitar i veure els voltants i prometo penjar fotos, que sempre ho dic i mai ho faig! ai ai... A veure que tal serà l'aventura de demà, ja us explicaré si m'he pogut registrar o no... segur que valdrà la pena l'excursió!

Ah! me n'oblidava! els slums! Un dels que ha vingut al sopar és un noi de Delhi que ha vingut a Mumbai a vendre televisió per cable als Slums... m'ha deixat bocabadat. Es veu que allà hi corre molt de diner negre i que té molta sortida aquest tipus de serveis, però clar ell ha d'anar gairebé porta a porta demanant qui vol conectar-s'hi... Una zona tant deprimida i tothom amb televisió per cable. Com diu l'eslogan quan arribes a l'Índia, "benviguts a la increïble Índia"

P.D: Avui he après dues noves paraules. Lakh = 100.000 i Crore = 100 Lakhs Ho fan servir molt quan parlen de números i sempre em perdia. Son les primeres paraules en hindi que aprenc després del típic Namaste.

Fins demà!!